Mor Pepe Rubianes

 

 

 

 

 Al Capitol, Pepe Rubianes s’hi va estar deu temporades. Avui, algú hi ha deixat un ram de flors i un cartell en record seu. Les faltes d’ortografia són segurament la seva última ironia. Sembla que les hagi escrites ell mateix.

XAVIER PARRILLA

RECULL DE PREMSA: TV3, El País, El Mundo

Crònica d’una Mort anunciada

Al vestíbul de la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure diumenge a la tarda hi havia un ambient especial. No sols hi contribuïa la imminent primavera barcelonina. Era l’última funció a Barcelona de Mort d’un Viatjant. Una obra que en la seva estrena en català havia rebut un èxit de crítica i públic. La gent anava seient a poc a poc. Tant, que semblava que la funció no hagués de començar a l’hora. Els primers compassos d’un Willy Loman arribat a casa es van veure acompanyats d’estossecs que al poc temps es van generalitzar entre un públic al·lèrgic. La primavera, és clar. Mentre els intèrprets introduien els espectadors a la història d’un viatjant en hores baixes, les mirades seguien els canvis d’espai. De l’habitació del matrimoni a la cuina, de la cuina a l’habitació dels nois i de tot arreu a la carretera que trencava l’escenari, la casa i la vida de Willy Loman en dos. I alhora i enmig de tot, els ulls es fixen en un Jordi Boixaderes increïblement camaleònic.

A l’intermig, els assistents van anar-hi tranquils, després d’haver aplaudit un acte pausat que prometia un desenllaç frenètic. La represa no va decebre. La sortida dels Loman a l’asfalt de Nova York, als seus restaurants i oficines, procuraven cadascun un punt de gir. I en el moment que Loman-Boixaderes comença a suplicar per 40 dòlars de sou a la setmana, el pati de butaques va entonar un “Pobre!” sincer. Al final, la platea es va posar en peu per reconèixer al repartiment la seva feina i va esclatar quan Rosa Renom i Jordi Boixaderes van aparèixer després dels seus companys. El públic, fervorós, va sentir que se’ls havia regalat l’espectacle promès, segurament un dels esdeveniments de la temporada. Entre tantes emocions, ja a la sortida, algú preguntava d’en Pablo Derqui, “qui és aquest, el fill d’en Francino?” A hores d’ara, Willy Loman ja enfila la carretera per voltar mig Espanya i acabar anunciant la seva mort al Teatro Español de Madrid.

XAVIER PARRILLA

Benvinguts al Backstage!

 

Us devem una explicació. Sí, ho sentim. Fa tan sols un mes que vam alçar el teló i hem vist dues morts, corrupció… Però no ens enganyem: és per això que ens agrada el teatre! Hem anat afegint novetats sobre el primer disseny: retalls de premsa, nous enllaços. Però ha arribat l’hora de renovar-nos. No us enganyeu, no és una qüestió d’imatge, sinó de contingut: 1. Signarem les entrades: volem reforçar el contacte directe amb vosaltres i que ens adreceu suggerències personalment! 2. Trobareu retalls de premsa sobre cada obra: al MoltaMerda teniu tota la informació. 3. Farem entrevistes: als personatges més destacats de l’escena barcelonina 4. Arriba l’àudio: servei de podcast teatral! Apropeu-vos, no tingueu por, travesseu el teló…   Benvinguts al backstage. Comencem una nova etapa.

MORT D’UN VIATJANT

 

 

ON: Teatre Lliure

QUAN: Del 30/1 al 22/2/09

 

Han passat seixanta anys de l’estrena a Broadway de la cèlebre peça d’Arthur Miller, premiada amb el premi Pulitzer de Teatre i el premi de la Crítica de Nova York, i encara és una peça actual.

Després d’haver-se representat a teatres d’arreu del món, d’haver-se adaptat al cine i a la ràdio, Mario Gas s’ha atrevit a dirigir-la, per primer cop en català, amb un repertori de luxe.

La història s’ambienta en el sí d’una família modèlica a la ciutat de Nova York a mitjans del segle XX. El protagonista, Willy Loman, interpretat magistralment per Jordi Boixaderas, és un viatjant d’uns seixanta anys que ha viscut tota la vida de falses esperances i il·lusions. A la representació podem veure com les seves accions, tant les del present com les del passat, condicionen a la resta de la família, a la seva dona Linda (Rosa Renom) i als seus fills Biff (Pablo Derqui) i Happy (Oriol Vila), així com al seu entorn.

 

L’obra critica fervorosament l’american way of life deixant en evidència la precarietat laboral, la delinqüència per subsistir i els maldecaps que té una persona per prosperar i ser feliç. És el viu retrat d’un perdedor.

Mort d’un viatjant es va estrenar al Teatre Municipal de Girona i es podrà veure del 30 de gener al 22 de febrer al Teatre Lliure de Barcelona.

 

RETALL DE PREMSA: El País (Babelia), La Vanguardia

 

 

 ALEIX CODERCH

 

 

 

MORT DE DAMA

ON: TNC

QUAN: Del 22/1 a l’1/3/09

La sala petita del TNC està de dol. Dona Obdúlia Montcada, important aristòcrata mallorquina, és a punt de morir. Tombada al seu llit espera que li arribi l’hora, mentre els seus cercles més propers es preocupen pel seu estat de salut i… sí, també per la seva herència. Aquest és el punt de partida de Mort de Dama, l’última aposta del TNC. L’obra, escrita el 1931, va ser la primera novel·la de Llorenç Villalonga. L’autor fa una crítica descarada de la societat burgesa mallorquina de l’època.

Els personatges que desfilen al voltant del llit d’Obdúlia semblen arquetips, ratllen la caricatura, però aquesta és la gràcia de l’obra, les relacions que es van establint entre tots ells: una aristòcrata arruïnada, una baronessa, un director de diari, una minyona, una poetessa, i una estrangera que, tot i tenir dificultats amb l’idioma, és qui ho veu tot més clar. Entre tantes visites, s’intercalen actuacions de na Violeta, una neboda d’Obdúlia que es guanya la vida com a cupletista en cabaret de Barcelona. Rafel Duran és el director del projecte, i juntament amb Marc Rosich ha fet l’adaptació del clàssic. Tots dos han destacat la importància del llenguatge, mostrant el seu rebuig vers l’estàndard oral en el teatre. En aquesta adaptació, tots els personatges parlen amb s’accent mallorquí i amb expressions tan típiques que algunes d’elles se’ns escapen als que no som de l’illa.

Un aspecte qüestionable sobre aquesta adaptació és l’ús que es fa de l’audiovisual, una tendència força habitual en els escenaris de Barcelona. Fins l’1 de març es podran veure els paral·lelismes entre la Mallorca de principis de segle i la Mallorca d’ara, a la sala petita del TNC. Després, la companyia es traslladarà a l’illa per seguir representant Mort de Dama.

RETALL DE PREMSA: La Vanguardia, ABC, ElPeriódico

XAVI SORINAS