Crònica d’una Mort anunciada

26 02 2009

Foto: XAVIER PARRILLA

Al vestíbul de la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure diumenge a la tarda hi havia un ambient especial. No sols hi contribuïa la imminent primavera barcelonina. Era l’última funció a Barcelona de Mort d’un Viatjant. Una obra que en la seva estrena en català havia rebut un èxit de crítica i públic. La gent anava seient a poc a poc. Tant, que semblava que la funció no hagués de començar a l’hora. Els primers compassos d’un Willy Loman arribat a casa es van veure acompanyats d’estossecs que al poc temps es van generalitzar entre un públic al·lèrgic. La primavera, és clar. Mentre els intèrprets introduien els espectadors a la història d’un viatjant en hores baixes, les mirades seguien els canvis d’espai. De l’habitació del matrimoni a la cuina, de la cuina a l’habitació dels nois i de tot arreu a la carretera que trencava l’escenari, la casa i la vida de Willy Loman en dos. I alhora i enmig de tot, els ulls es fixen en un Jordi Boixaderes increïblement camaleònic.

A l’intermig, els assistents van anar-hi tranquils, després d’haver aplaudit un acte pausat que prometia un desenllaç frenètic. La represa no va decebre. La sortida dels Loman a l’asfalt de Nova York, als seus restaurants i oficines, procuraven cadascun un punt de gir. I en el moment que Loman-Boixaderes comença a suplicar per 40 dòlars de sou a la setmana, el pati de butaques va entonar un “Pobre!” sincer. Al final, la platea es va posar en peu per reconèixer al repartiment la seva feina i va esclatar quan Rosa Renom i Jordi Boixaderes van aparèixer després dels seus companys. El públic, fervorós, va sentir que se’ls havia regalat l’espectacle promès, segurament un dels esdeveniments de la temporada. Entre tantes emocions, ja a la sortida, algú preguntava d’en Pablo Derqui, “qui és aquest, el fill d’en Francino?” A hores d’ara, Willy Loman ja enfila la carretera per voltar mig Espanya i acabar anunciant la seva mort al Teatro Español de Madrid.

XAVIER PARRILLA




MORT D’UN VIATJANT

25 01 2009

 

 

ON: Teatre LliureMort d'un viatjant

QUAN: Del 30/1 al 22/2/09

 

Han passat seixanta anys de l’estrena a Broadway de la cèlebre peça d’Arthur Miller, premiada amb el premi Pulitzer de Teatre i el premi de la Crítica de Nova York, i encara és una peça actual.

Després d’haver-se representat a teatres d’arreu del món, d’haver-se adaptat al cine i a la ràdio, Mario Gas s’ha atrevit a dirigir-la, per primer cop en català, amb un repertori de luxe.

La història s’ambienta en el sí d’una família modèlica a la ciutat de Nova York a mitjans del segle XX. El protagonista, Willy Loman, interpretat magistralment per Jordi Boixaderas, és un viatjant d’uns seixanta anys que ha viscut tota la vida de falses esperances i il·lusions. A la representació podem veure com les seves accions, tant les del present com les del passat, condicionen a la resta de la família, a la seva dona Linda (Rosa Renom) i als seus fills Biff (Pablo Derqui) i Happy (Oriol Vila), així com al seu entorn.

 

L’obra critica fervorosament l’american way of life deixant en evidència la precarietat laboral, la delinqüència per subsistir i els maldecaps que té una persona per prosperar i ser feliç. És el viu retrat d’un perdedor.

Mort d’un viatjant es va estrenar al Teatre Municipal de Girona i es podrà veure del 30 de gener al 22 de febrer al Teatre Lliure de Barcelona.

 

RETALL DE PREMSA: El País (Babelia), La Vanguardia

 

 

 ALEIX CODERCH

 

 

 





L’HOME DELS COIXINS

25 01 2009

l'home dels coixinsON: Teatre Lliure
QUAN: fins el 22 de febrer

In your face, o teatre de la crueltat: es caracteritza per accentuar els aspectes més violents i grollers de les obres per atrapar l’espectador i no deixar-lo indiferent. Martin McDonagh, a banda de ser el dramaturg anglosaxó més representat als Estats Units després de Shakespeare, és un dels màxims exponents d’aquesta manera de jugar amb el teatre.

L’Espai Lliure ha programat l’obra més premiada de McDonagh, L’home dels coixins. El protagonista, Katurian Katurian Katurian, és un escriptor de contes macabres, en la majoria dels quals apareixen nens assassinats de maneres poc convencionals. Sospitós per la similitud entre els seus relats i successos a la vida real, Katurian llança la primera frase de l’obra dins la presó d’un país totalitari que ens és desconegut. Ariel i Tupolski, els dos inspectors que li fan l’interrogatori, estan disposats a tot per arribar a la versió dels fets que volen sentir.

Un plantejament inicial aparentment simple, que s’anirà retorçant a mesura que avança l’interrogatori. Amb la lectura d’alguns dels relats de Katurian, tan esfereïdors que recorden escenes de Tarantino, els girs són constants. Un dels culpables d’aquests canvis tan bruscs és Michal, el germà de Katurian a qui “li costa entendre les coses”, i que també és present a l’interrogatori. Amb aquests quatre actors, el director Xicu Masó dóna forma al ‘thriler literari’ de més de dues hores i mitja de durada. L’home dels coixins és un dels relats de Katurian, que llegeix durant l’interrogatori. Per conèixer aquesta història colpidora, i entendre quina relació té amb tota la trama, l’obra de McDonagh serà a l’Espai Lliure fins el 22 de febrer.

RECULL DE PREMSA: TimeOut, Avui, ElPeriódico

XAVI SORINAS








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.