ON: Club Capitol 
QUAN: dj, dv, ds i dg fins al 13/4/2009
Un rètol lluminós de neons de color rosa, que recorda el logotip d’un prostíbul dels més decadents, presideix l’escenari del Teatre Capitol. I no pot ser d’una altra manera, al damunt de l’escenari: una taula, un tamboret de bar i un micròfon dels anys seixanta. Tot a punt per començar. Només falta una paret de maons de fons.
Els monòlegs còmics són un gènere que va agafar molta volada a finals dels noranta. Als teatres hi va haver un boom d’espectacles teatrals on els monòlegs eren el leit motiv, i la denominació “.com” era la peça clau per posar la cirereta al títol. D’altra banda, a la televisió, la creació del canal Paramount Comedy n’és un clar exemple. Va obrir les portes a nous stand up comediants. Del programa Nuevos Cómicos va sortir un reguitzell d’humoristes com Angel Martín, Eva Hache, Ernesto Sevilla o Flipy, que avui dia són habituals a les graelles de les televisions estatals. D’aquest programa també en va sortir el monologuista encarregat de Singles (trobaràs l’amor de la teva vida), Toni Moog.
Els monòlegs demanen frescor i novetat. L’espectacle que brinda l’humorista al públic aporta molt poca renovació del seu repertori. És un refregit dels seus monòlegs més emblemàtics lligat amb un petit fil argumental, a vegades gairebé inexistent: tenir o no tenir parella. Així dons, no falten les mencions al seu amic freaky (verge, obès i enganxat als ordinadors) i el seu amic “garrulo” (el típic estereotip de jove que li agrada tunejar el seu cotxe) amb el qual es va popularitzar amb la mítica frase “que pum, que pam” al programa Nuevos Cómicos. Tampoc no hi falta la seva imitació del gos pequinès i les bromes de les situacions més quotidianes i sobades.
Una de les poques alenades d’aire fresc que s’hi poden apreciar és la classificació que fa dels solters, els quals classifica per vocació i per obligació amb subgrups inclosos, així com petits gags inèdits. Si no l’heu vist mai i els monòlegs us fan riure és aconsellable. Si l’heu vist i no us fa gràcia escoltar el mateix acudit dues vegades, pronunciat de la mateixa forma, aprofiteu la nit d’una altra manera. En fi, ens quedem amb la promesa que fa a l’inici de l’espectacle: “he de dedicar un monòleg al Facebook“. Ara per ara seria un espectacle innovador però esperem que quan el faci no el repeteixi fins l’arribada de les webs 4.0.
