ELS NOIS D’HISTÒRIA

ON: Teare Goya

QUAN: Fins al 22/3/2009

 ”Els millors moments del teatre són aquells en què et trobes alguna cosa -un pensament, una sensació, una manera de veure les coses- que fins aleshores et pensaves que era íntimament personal, que només era teva. I ara ho trobes plasmat per algú altre, una persona que ni tan sols coneixes. I és com si hagués sortit una mà i hagués agafat la teva.” Substituint teatre per lectura trobem les paraules que pronúncia un esplèndid Josep Maria Pou, encarnant el personatge d’Hector, al final del primer acte d’Els nois d’història i que resumeixen el que sol passar als assistents al remodelat Teatre Goya.

Situada a l’interior d’un College britànic, vuit teenagers separats per un examen d’accés a les universitats anhelades, Oxford i Cambridge, es veuran les cares amb una visió d’ensenyament eminentment pràctica, que els portaria a l’èxit; i l’altre del tot humanista, amb la qual arribarien a la maduresa. Amb un text profund i reflexiu, trencat per poesies inserides a consciència, l’obra d’Alan Bennet planteja, per tant, un debat intemporal i clàssic a les aules amb la confrontació d’aquests dos mètodes de formació. És per això que sol recordar a El club dels poetes morts. Durant les dues hores i mitja els espectadors viuen, amb un somriure de complicitat, les evolucions vitals d’uns joves protagonistes que tenen papers molt diferents. Postner (Nao Albet), Dakin (Alberto Diaz) i Rudge (Javier Beltrán) són els qui gaudeixen d’un major protagonisme i transcendència dins l’obra. Els altres cinc, tot i tenir unes intervencions dignes i intel•ligents, són relegats a un segon terme degut a tenir papers menys rodons. Les classes fa quatre mesos que han començat i els queda ben poc per matricular-se al Teatre Goya. Si volen anar a veure-la, no esperin a la repesca.

ALEIX CODERCH 

RECULL DE PREMSA: Avui, ABC

SONATA DE OTOÑO

ON: Teatre Romea

QUAN: Del 14/1 al 8/2/2009

Al centre de l’escenari, un piano. Dues butaques.I un finestral segellat al pas del temps. Més enllà dels murs de la rectoria on viu Eva (Nuria Gallardo), amb el seu marit Viktor (Chema Muñoz) i la seva germana Helena (Pilar Gil), el vent sacseja suaument els boscos del petit poble lluny d’Estocolm. Però l’arribada de la mare, la prestigiosa pianista Charlotte (Marisa Paredes), després de set anys d’absència farà que aquest oreig lleuger esdevingui un vendaval eixordador que esbotzarà el finestral. A poc a poc, Charlotte i Eva van transformant l’expectació inicial per haver-se retrobat en un enfrontament entre elles, amb elles mateixes, i amb els seus fantasmes, arrossegats per la incapacitat de pair el dolor i d’expressar els seus sentiments. La catarsi arribarà quan sorgeixi el rancor per la frustració de les expectatives mútues.

José Carlos Plaza dirigeix al Romea l’adaptació teatral de la pel•lícula que va estrenar Ingmar Bergman el 1978 i amb la qual s’havia proposat fer una “biòpsia de les ànimes” de les protagonistes tot seguint el fil dels records. El duel en roig, blanc i negre és a l’alçada del text. Trenta anys més tard, Ingrid Bergman és una sòlida Marisa Paredes; Liv Ulman és Nuria Gallardo, amb una interpretació rotunda i diàfana. Una petita joia de la temporada, a Barcelona fins al 8 de febrer.

XAVIER PARRILLA

RECULL DE PREMSA:  Timeout.cat,   Icat.fm,   Avui

MORT D’UN VIATJANT

 

 

ON: Teatre Lliure

QUAN: Del 30/1 al 22/2/09

 

Han passat seixanta anys de l’estrena a Broadway de la cèlebre peça d’Arthur Miller, premiada amb el premi Pulitzer de Teatre i el premi de la Crítica de Nova York, i encara és una peça actual.

Després d’haver-se representat a teatres d’arreu del món, d’haver-se adaptat al cine i a la ràdio, Mario Gas s’ha atrevit a dirigir-la, per primer cop en català, amb un repertori de luxe.

La història s’ambienta en el sí d’una família modèlica a la ciutat de Nova York a mitjans del segle XX. El protagonista, Willy Loman, interpretat magistralment per Jordi Boixaderas, és un viatjant d’uns seixanta anys que ha viscut tota la vida de falses esperances i il·lusions. A la representació podem veure com les seves accions, tant les del present com les del passat, condicionen a la resta de la família, a la seva dona Linda (Rosa Renom) i als seus fills Biff (Pablo Derqui) i Happy (Oriol Vila), així com al seu entorn.

 

L’obra critica fervorosament l’american way of life deixant en evidència la precarietat laboral, la delinqüència per subsistir i els maldecaps que té una persona per prosperar i ser feliç. És el viu retrat d’un perdedor.

Mort d’un viatjant es va estrenar al Teatre Municipal de Girona i es podrà veure del 30 de gener al 22 de febrer al Teatre Lliure de Barcelona.

 

RETALL DE PREMSA: El País (Babelia), La Vanguardia

 

 

 ALEIX CODERCH

 

 

 

L’HOME DELS COIXINS

ON: Teatre Lliure
QUAN: fins el 22 de febrer

In your face, o teatre de la crueltat: es caracteritza per accentuar els aspectes més violents i grollers de les obres per atrapar l’espectador i no deixar-lo indiferent. Martin McDonagh, a banda de ser el dramaturg anglosaxó més representat als Estats Units després de Shakespeare, és un dels màxims exponents d’aquesta manera de jugar amb el teatre.

L’Espai Lliure ha programat l’obra més premiada de McDonagh, L’home dels coixins. El protagonista, Katurian Katurian Katurian, és un escriptor de contes macabres, en la majoria dels quals apareixen nens assassinats de maneres poc convencionals. Sospitós per la similitud entre els seus relats i successos a la vida real, Katurian llança la primera frase de l’obra dins la presó d’un país totalitari que ens és desconegut. Ariel i Tupolski, els dos inspectors que li fan l’interrogatori, estan disposats a tot per arribar a la versió dels fets que volen sentir.

Un plantejament inicial aparentment simple, que s’anirà retorçant a mesura que avança l’interrogatori. Amb la lectura d’alguns dels relats de Katurian, tan esfereïdors que recorden escenes de Tarantino, els girs són constants. Un dels culpables d’aquests canvis tan bruscs és Michal, el germà de Katurian a qui “li costa entendre les coses”, i que també és present a l’interrogatori. Amb aquests quatre actors, el director Xicu Masó dóna forma al ‘thriler literari’ de més de dues hores i mitja de durada. L’home dels coixins és un dels relats de Katurian, que llegeix durant l’interrogatori. Per conèixer aquesta història colpidora, i entendre quina relació té amb tota la trama, l’obra de McDonagh serà a l’Espai Lliure fins el 22 de febrer.

RECULL DE PREMSA: TimeOut, Avui, ElPeriódico

XAVI SORINAS