ON: Espai Brossa
QUAN: Del 16/1 al 15/2/2009
La ciutat, Zuric. L’any 1916. El Cabaret Voltaire. El món viu temps convulsos, però al número 1 de la Spielgasse, del carreró del joc, tot és permès. Poetes, artistes i esguerrats, encapçalats per Hugo Ball i Tristan Tzara, s’hi troben al vespre i construeixen un nou discurs artístic, una nova Weltanschauung. Allí neix el dadaisme: la deconstrucció de la paraula per desfer la societat que acaba d’inventar la primera gran guerra. I Lenin, assidu del cafè, hi prepara exilat la revolució soviètica.Els cinc intèrprets executen poderosament l’Ursonnate, de Kurt Schwitters, obra clau de la poesia fònica. Més tard prenen cos els personatges de referència del Voltaire. Marcel Janco, Tristan Tzara i companyia ofereixen a l’espectador aquell racó llibertari. Hugo Ball sintetitza l’esperit d’un cafè que va marcar època: “Es renuncia a fer poesia de segona mà, a adaptar paraules ja conegudes; aquí són noves, flamants, per a un ús propi”.
El principi de l’espactacle és impactant. Per antiteatral i estàtic; i perquè resulta massa llarg. Però d’altra banda Teatre Kaddish submergeix el públic en el seu terreny de joc. Fora smokings: apareix el vestit cubista de Jancko i ja som al Zuric del 1916. El final és una jugada intel·ligent que remata l’in crescendo de l’obra i transforma definitivament l’Espai Brossa en aquell Cabaret. La bona interpretació coral ha omplert molts dies les 56 butaques del Brossa i no és apta per al qui vol que li expliquin una història: és un espectacle per aquells qui vulguin reviure, per primer cop segurament, una època. Mentre el món mira cap a Davos, Teatre Kaddish aconsegueix obrir al dadaisme les portes de Barcelona.
