“A la UPF no pretenc lluir-me jo com a director”

Pep Anton Gómez dirigeix l'Aula de Teatre de la UPF, sèries de televisió i muntatges professionals.

 Pep Antón Gómez  feia Economia a la Central, quan el servei militar i un any lluny de Barcelona el van empènyer, a la tornada, a  estudiar Interpretació a l’Institut del Teatre. Després de cinc anys com a ajudant de direcció va dirigir els seus primers muntatges. Des d’aleshores ha compaginat les funcions professionals amb la direcció de guions televisius , i la direcció de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), entre d’altres. Ara assaja amb el grup universitari Quartet, l’obra de Heiner Müller basada en la novel·la epistolar Les relacions perilloses  que representaran aquest any. El director reflexiona sobre les diferències del teatre: universitari i professional, a Barcelona i a Madrid.

Amb quines diferències encares la direcció d’obres professionals i la de muntatges a la Universitat?
En teatre comercial o professional gairebé sempre faig comèdia.

Perquè has d’omplir el teatre.
És clar. Sobre tot perquè jo treballo molt amb el teatre privat i pràcticament no treballo amb el teatre institucional, que és on pots arriscar una mica més. En teatre privat sempre vaig a comèdies, que després són més negres o més blanques. Tinc molt present la comercialitat.

I quins criteris tens per triar l’obra per a l’Aula de Teatre de la UPF?
Les obres que trio, les trio pensant molt en el grup que tinc aquell any. I depenent de l’estadi dels alumnes, busco coses que siguin més o menys assequibles.

Et sents més lliure a l’hora de triar una obra per a la Universitat que no pas per al teatre professional?
És clar, em sento molt més lliure a la Universitat. En el món professional et posen molts problemes, perquè no només has de trobar una obra que vengui, sinó que després has de trobar el productor que t’ho vulgui produir i els actors mínimament importants que ho vulguin fer.

I els actors, els esculls tu, els imposa el productor, hi ha una negociació?
Normalment hi ha una negociació. Però depèn d’on treballis. Aquí, a Barcelona, és més fàcil, perquè els caps de cartell no sempre funcionen. Aleshores, pots buscar gent més o menys reconeguda i hi ha molt més diàleg amb el productor. A Madrid, si tu vols vendre un projecte, l’has de vendre amb un o dos noms.

Han de ser actors coneguts pel públic, cares de la tele?
Sí, els protagonistes han de ser coneguts. Si no, no pots començar ni a negociar. Pel que fa a la resta de personatges, els pots escollir entre un ventall més ample d’actors. De tota manera, a Madrid molts cops he buscat jo mateix els primers actors del projecte i he anat al productor amb la feina feta.

Hi ha molt més moviment teatral a Madrid que a Barcelona?
Ara mateix sí, perquè a Madrid hi ha més indústria. Perquè hi va gent de tot Espanya.

A treballar en el teatre o a veure teatre?
A veure teatre. Hi ha moviments de turisme. A Barcelona, la gent que va a veure teatre és gent que vol veure teatre, però els turistes difícilment s’hi apunten. A Madrid és diferent: quan gent d’Andalusia, d’Extremadura, de Múrcia, d’on sigui, van a Madrid, en el paquet entra anar a veure obres de teatre. És un nivell de públic molt més ample.

Que aquí la llengua principal d’expressió teatral sigui el català hi té molta incidència.
És evident. Fins i tot encara hi ha molta gent que són immigrants de segona o tercera generació a Catalunya que no van al teatre perquè és en català.

En el teatre que has fet a la Universitat, treballes molt el concepte visual de l’obra. Quina importància té per a tu el treball plàstic del muntatge?
A nivell de l’Aula, poca. Aquest tipus de feina la faig molt l’últim dia, perquè als alumnes, no els aporta res. Això està pensat perquè al públic li entri més bé el muntatge, per posar una mica els llacets, per embolcallar la feina que fem.

Però a banda del que aporti als alumnes, com a director, t’importa el concepte del muntatge.
A la Universitat no em preocupa, perquè amb l’Aula de Teatre no pretenc lluir-me jo com a director. Pretenc quedar bé. A més, la gent que el veu tampoc no són entesos. D’aquí ve que jo després li doni un punt més de plasticitat, perquè sembli una cosa molt més acabada i molt més professional. Però em preocupa molt més el nivell pedagògic.

Ja sabeu quin dia estrenareu Quartet?
Després de la preestrena a la Mostra de Teatre Interuniversitari, que aquest any se celebra a València, els alumnes faran cinc funcions a la UPF. L’estrena serà el 13 de maig.

Quartet, de Heiner Müller, serà una bona oportunitat per veure una proposta arriscada de teatre universitari. Molta Merda serem a la cita per explicar-vos-ho. Però de moment, us deixem amb aquest tast de la representació que en va oferir Isabelle Dupert a Paris i una escena de la pel·lícula Les relacions perilloses amb John Malkovich com a actor.

XAVIER PARRILLA